BarcelonaLa temperatura mitjana anual continua pujant perillosament i ja acumula un augment de 2 °C en els darrers 75 anys a Catalunya. El ritme d’escalfament és clarament superior al del conjunt del planeta, que actualment es calcula que és de poc més d’un grau en aquest mateix període. Això corrobora que la zona del Mediterrani és una de les que més s’escalfa de tot el món, segons recull l’últim Butlletí anual d’indicadors climàtics (BAIC) del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), publicat aquest divendres.
Inscriu-te a la newsletter de peus a Terra
Una mirada al futur ecològic del planeta
Inscriu-t’hi
Les dades també confirmen que el 2024 va ser el tercer any més càlid des que es tenen registres a casa nostra, amb una temperatura anual 2,2 °C per sobre de la mitjana de referència (1961-1990), només per darrere del 2022 i el 2023. Per tant, els últims tres anys han estat els més càlids de la història a Catalunya i han superat els 2 °C de mitjana, un fet que l'SMC considera "inèdit". I veurem com es comporta el 2025, tenint en compte que la calor d'estiu ja ha arribat molt abans del normal i amb alguns rècords.
Anomalia de la temperatura de l'aire a Catalunya
Diferència de la temperatura de l'aire mitjana anual respecte al període 1961-1990. Anomalia en graus Celsius (ºC)
Des del 1950 es calcula que la temperatura mitjana anual ha anat pujant 0,27 °C cada dècada a Catalunya. L’estiu és amb diferència l’estació en què el ritme d’escalfament és més accentuat, concretament amb pujades de 0,38 °C per dècada. Les dades també recullen que cada cop hi ha més nits tropicals a la costa i fora de temporada, i destaca l’augment de les mínimes per sobre dels 20 °C a la tardor. I els hiverns són menys freds, entre els quals destaca el del 2023-2024, el més càlid registrat a casa nostra.
L’informe també assenyala un allargament dels episodis de calor intensa i dels dies amb temperatures d’estiu, mentre que continuen disminuint els índexs climàtics relacionats amb les temperatures fredes, sobretot pel que fa al nombre i durada d’episodis de fred intens o de glaçades.
La bona notícia: la fi de la sequera
Els anys més càlids registrats fins ara a Catalunya també han coincidit amb el llarg període de la històrica sequera que aquesta primavera ja s’ha acabat definitivament. En aquest sentit, l’informe de l'SMC posa en valor que el 2024 es va trencar la tendència seca iniciada a finals del 2021, i va ser en conjunt un any amb les precipitacions normals o superiors a la mitjana. Es calcula que l’any passat va ploure un 8,9% més respecte del període de referència (1961-1990).
Les pluges excepcionals d’aquesta última primavera han estat la sentència definitiva de la sequera. Un període humit que ha permès una recuperació lenta de la vegetació, malgrat que es calcula que el 28% dels arbres han mort durant els tres anys i mig de sequera.
L’informe també confirma un descens del 2% de la precipitació cada dècada des del 1950, especialment durant l’estiu i l’hivern. També s’ha detectat un augment de 35 hores de sol per dècada des dels anys cinquanta, i una disminució de dos dies per dècada dels cels completament ennuvolats. Uns factors que també contribueixen a l’augment de la temperatura, i tot plegat està provocant un canvi accelerat del clima mediterrani, cada cop més àrid.
Un mar cada cop més calent
L’estudi de l'SMC també remarca l’escalfament constant de les nostres costes. Segons les dades històriques de l’Estartit (Baix Empordà) de l’observador Josep Pascual, la temperatura de l’aigua superficial del mar en aquesta zona ha augmentat a un ritme de 0,35 °C per dècada durant el període 1974-2024. És a dir, un augment d’1,8 °C en cinquanta-un anys. La temperatura mitjana anual de l’aigua del mar en els primers 50 metres de profunditat en aquest punt de la costa catalana durant l’any 2024 es va situar entre les dues o tres més altes des de l’inici de la sèrie. A 80 metres de fondària, va ser la més alta registrada fins ara, amb un valor mitjà anual de 14,6 °C.
A més, el nivell del mar a l’Estartit ha augmentat a un ritme de 3,1 centímetres per dècada des del 1990, any d’inici de la sèrie d’aquest tipus de dades. Aquest valor suposa un augment del nivell del mar d’uns 11 centímetres en els darrers 35 anys.
Calor atípica de ple estiu
Som a les portes d'un nou episodi de temperatures atípicament estiuenques. Aquest divendres, el mercuri ja pujarà en general, i dissabte hi haurà un pic càlid que afectarà sobretot l'interior. Diumenge les temperatures baixaran una mica, però serà sobretot la setmana vinent quan es dispararan.
Les temperatures ja rondaran els 35 °C dissabte en alguns punts de Ponent i de l'interior de l'Ebre. Diumenge agafarem una mica d'aire, tot i que l'ambient es mantindrà càlid. Serà sobretot a partir de dimarts i dimecres quan arribarà el plat fort d'una bombolla d'aire càlid provinent del nord de l'Àfrica i els termòmetres pujaran amb ganes. Es podran assolir o superar els 37 o 38 °C a l'oest del país, i les nits tropicals guanyaran terreny.
![Els nens juguen a les fonts durant una onada de calor a la ciutat de la ribera francesa de Niça](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1200 800"%3E%3C/svg%3E)
