Cinc solucions per adaptar-nos al futur climàtic

Dossier Clima: la crisi en què no creu Trump 4 articles

• L'era del petroli no tornarà, malgrat Trump
• La crisi que Trump nega
• Carlo Buontempo: "Un huracà que destrossi Nova York? No sé què més necessitem per obrir els ulls"
• Cinc solucions per adaptar-nos al futur climàtic

BarcelonaOnades de calor, tempestes, inundacions, ciclons... Les catàstrofes climàtiques són cada cop més freqüents i més intenses, i ho seran encara més en el futur a mesura que puja la temperatura global. Per això, ja no n'hi ha prou només amb reduir les emissions que provoquen aquest escalfament, sinó que calen mesures d’adaptació a les noves realitats climàtiques de cada regió del món. Alguns països i ciutats ja ho estan fent i aquí en recollim alguns exemples.

Sistemes d'alerta: Bangladesh

"L’any passat durant les greus inundacions a Alemanya, Bangladesh va oferir la seva ajuda sobre com evacuar esglaonadament la població", explica Patrick Verkooijen, que dirigeix el Centre Global d'Adaptació, que aposta per aprendre de l’experiència dels països del sud que malauradament estan més exposats des de fa temps a aquestes catàstrofes. El cas de Bangladesh, de fet, demostra el poder d’una de les principals eines d’adaptació als esdeveniments climàtics extrems com els ciclons que assoten cada any la costa del país. Estudis han demostrat que un avís a la població amb 24 hores d’antelació, tant en cas de tempesta com d’onada de calor, redueix els danys en un 30%, segons l’ONU. Bangladesh ha modernitzat en els últims anys els seus sistemes d’alerta, involucrant administracions locals, líders comunitaris i organitzacions sobre el terreny, per poder evacuar ràpidament la població. Les autoritats del país reben actualitzacions meteorològiques minut a minut d’estacions meteorològiques pròpies i dels satèl·lits dels EUA i del Japó. De seguida que detecten un cicló avisen la població, també a través dels mitjans de comunicació. També han desenvolupat uns plans d’evacuació ràpida i han construït refugis, terraplens a les costes i han reforestat zones costaneres per contenir l’aigua. Amb tot plegat, les morts per ciclons a Bangladesh han passat de 500.000 el 1970 a poc més de 4.000 el 2007 i només desenes en l’últim any.

La degradació del sòl, la sequera i la desertificació contribueixen a fer les inundacions més perilloses, perquè la terra no té capacitat de retenir l’aigua. La falta de bosc també contribueix a les sequeres, perquè el 40% de la pluja prové del cicle curt de l’aigua, que va de les plantes a l’atmosfera. Per això, la reforestació i regeneració dels ecosistemes perduts és una eina molt potent per evitar catàstrofes, alhora que contribueix a reduir el CO₂ en l’atmosfera. Una de les experiències més extraordinàries en aquest camp és la que s’ha fet a la Xina, en concret a l'altiplà de Loess. Aquesta zona del nord del país, de la mida de França, estava totalment degradada als anys 90 i el desert hi avançava inexorablement. El govern xinès va decidir fer cas de la proposta d’un grup de científics i va oferir ajudes als agricultors de la zona perquè canviessin els cultius per boscos i ajudessin a replantar la vegetació autòctona. Vint anys després, la zona s’han convertit en una vall verda i productiva, i un dels principals exemples de restauració dels ecosistemes que combat tant la desertificació com l’impacte de les tempestes. Són les anomenades "solucions basades en la natura" contra la crisi climàtica.

Ciutats esponja: Berlín

Una ciutat esponja és un model de construcció urbana amb gran quantitat d’espais verds per absorbir l’aigua de la pluja, però també amb sistemes de drenatge i zones permeables que eviten l'acumulació d'aigua en superfícies dures. Des de Shanghai fins a Nova York, Cardiff o Esmirna, cada cop més ciutats adopten el model, conscients que la preeminència del formigó i el ciment a les urbs actuals no només reescalfa l’espai per sobre de la mitjana sinó que provoca inundacions, perquè no deixa penetrar l’aigua de la pluja a la terra. Un gran exemple és Berlín, que des del 2007 ha anat alliberant espai per fer-lo servir com a capa d'absorció, a més de construir cobertes verdes i jardins verticals.

Infraestructura resilient: cases flotants i places d'aigua a Rotterdam

Cada cop més, cal tenir en compte els impactes climàtics previsibles en cada zona del món a l’hora d’escollir els materials, el disseny i fins i tot l’orientació dels edificis i infraestructures. Es poden fer més frescos, i envoltats d’arbres alts, per resistir les onades de calor; amb materials ignífugs i sostres metàl·lics per resistir millor als incendis; elevats en plataformes i evitant de totes totes els antics torrents, per evitar inundacions; o amb revestiments resistents a les fortes tempestes. Carreteres, ponts i línies elèctriques es poden construir de manera que puguin suportar l’impacte dels futurs esdeveniments climàtics extrems: el 88% dels costos d’adaptació globals vindran de la infraestructura, segons l’ONU. Un exemple d’edifici adaptat al futur climàtic és precisament la casa flotant que acull la seu del Centre Global d’Adaptació, a Rotterdam, els Països Baixos. A més de ser neutre en carboni, està elevat per resistir a pujades de la marea o del futur nivell del mar, amb la teulada de plaques solars que alhora canalitzen l’aigua de la pluja. A la mateixa ciutat, hi ha també una plaça coneguda com la plaça de l’Aigua, amb tres piscines al centre que concentren l’aigua de la pluja quan cau amb força, però que es fan servir de pista d’esports i parc quan estan seques.

Trasllat de ciutats: el projecte dubtós de Jakarta

Algunes ciutats i pobles costaners no podran sobreviure a la pujada del nivell del mar i l’impacte constant de tempestes i inundacions. L’única solució en molts casos és marxar. I això ja passa en molts llocs del món, des d’Alaska fins a les illes del Pacífic. És el cas també de la capital d’Indonèsia, la superpoblada Jakarta, que és una de les ciutats del món que més ràpidament s’està enfonsant sota l’aigua. Amb la pujada del nivell del mar i les constants inundacions, es calcula que pot estar totalment submergida el 2050. El president Joko Widodo, que va deixar el poder l’any passat, va aprovar el pla per traslladar la capital de lloc, en concret a Nusantara, que és a l’illa de Borneo, mil quilòmetres al nord de l’actual capital, a l’illa de Java. El projecte costarà 35.000 milions i no està exempt de polèmica perquè preveu urbanitzar una zona verda clau per a la biodiversitat del sistema –Widodo va anunciar que seria una ciutat verda i zero emissions, però li fa falta inversió–, de manera que podria acabar sent una de les anomenades maladaptacions: mesures d’adaptació que fan més mal que bé.

Dossier Clima: la crisi en què no creu Trump 4 articles

• L'era del petroli no tornarà, malgrat Trump
• La crisi que Trump nega
• Carlo Buontempo: "Un huracà que destrossi Nova York? No sé què més necessitem per obrir els ulls"
• Cinc solucions per adaptar-nos al futur climàtic