I Sánchez digué: "Et tu, 'El País'?"

La polarització té els seus avantatges. Estem tan acostumats a veure com els diaris d’una trinxera i l'altra maximitzen o minimitzen un afer depenent del bàndol al qual presten suport, que en les rares ocasions en què coincideixen en un assumpte el lector pot saber del cert que allò deu anar a missa. Aquest dijous les portades de Madrid tenien el número 3 del PSOE, Santos Cerdán, com a protagonista. Les gravacions en què apareix parlant amb Ábalos i Koldo sobre com diverses adjudicatàries d’obra pública els deuen diners el deixen en crítica situació. Com que la caverna va entrar en mode incendiari el dia en què Sánchez va obrir les portes de la Moncloa, l’efecte anestesiant fa que pugui semblar un tema més qualsevol. Però que El País ho reculli sense edulcorants vol dir que la cosa va de veres i és important. ¿Es tracta només de la normalitat periodística de donar una notícia o assistim a un canvi d’enfocament editorial a Prisa? Que demanessin dimarts a l’editorial la dimissió del fiscal general en cas de processament suggereix això segon.

Parafrasejant Ángel Acebes, hi ha dues línies d’investigació. La primera, que la ferum d’aquesta trama sigui tan penetrant que el diari ja no vulgui enganxar-s’hi els dits per contacte. La segona és que estiguem assistint a un gir molt conscient conseqüència dels canvis en l’organigrama que ha imposat el president de Prisa, Joseph Oughourlian. El govern Sánchez va maniobrar per intentar que es formés una majoria d’accionistes alternativa capaç de defenestrar-lo de la cabina del capità. No ho van aconseguir i ara és el moment d’assumir que l’home que governa l’imperi mediàtic que ha acompanyat el PSOE des del felipisme té unes ganes regulars de seguir-ne sent aliat. La qual cosa, per cert, deixa el panorama mediàtic espanyol encara més descompensat del que ho estava tot just una setmana abans.