Michael Fassbender i Richard Gere, espies de primera a la sèrie 'The agency'

Els espies, agents infiltrats i assassins a sou s'estan fent forts a la ficció televisiva de prestigi. Fa poques setmanes aterrava a Netflix Coloms negres (Black doves), amb una Keira Knightley disposada a mostrar el seu vessant més violent. Amb una cinquena entrega ja anunciada a Apple TV+, Slow horses s'ha convertit en una sèrie de culte en un panorama en què cada cop costa més que un títol aconsegueixi seguidors fidels. I ara arriba a SkyShowtime The Agency, el remake nord-americà de The Bureau, del francès Éric Rochand. S'encarreguen de l'adaptació el dramaturg britànic Jez Butterworth —de qui aquí hem vist l'esplèndida Jerusalem de la mà de Pere Arquillué—, i el seu germà John-Henry, amb qui ja havia firmat els guions de pel·lícules com Ford v Ferrari i Indiana Jones i el dial del destí. En solitari, en Jez també va col·laborar en l'escriptura d'una de les últimes aventures de James Bond, Spectre (2015), així que no és el primer cop que s'endinsen en la ficció d'espies.

Però The Agency s'allunya de l'espectacle i el glamur de 007 per portar la tradició de les obres de John le Carré o Graham Greene als temps actuals. La sèrie segueix la tornada d'en Martian (Michael Fassbender) a la seu de la CIA a Londres. Es tracta d'un agent que ha viscut els últims anys a l'Àfrica amb una identitat falsa com a professor d'anglès. A la capital britànica es troba amb una crisi oberta a l'agència a causa d'un possible agent doble a Bielorússia. La sèrie ressegueix els moviments tàctics de la CIA en el tauler d'escacs de la geopolítica contemporània, a través d'un seguit de jugades que no sempre queden del tot clares. Però en Martian està tocat pel factor humà, com el protagonista de la novel·la homònima de Greene. Ell també es va enamorar durant la seva estada al Sudan d'una professora i activista pels drets humans, la Samia (Jodie Turner-Smith), a qui retroba a Londres.

La sèrie combina la tensió per la trama d'espionatge amb el conflicte dramàtic de comprovar fins a quin punt la passió d'en Martian afectarà la seva feina. Fassbender clava aquest espia amb un control total sobre les seves accions que, tanmateix, no renuncia a la dona que estima. La CIA també és conscient de la dimensió humana dels seus treballadors. Tan bon punt arriba a Londres, l'agència assigna dos homes perquè segueixin el protagonista. I l'obliguen a visitar una psiquiatra. Sis anys fent-se passar per una altra persona, tot sol i en un altre continent pot afectar l'estabilitat mental de l'home més íntegre.

Els guionistes no són els únics noms de prestigi de The Agency, que coprodueix George Clooney. A Fassbender l'acompanyen, en el paper de principals responsables de l'oficina de Londres, un Richard Gere més convincent que en molts dels seus papers romàntics, i Jeffrey Wright, un habitual del cinema de Wes Anderson. La direcció dels dos primers episodis va a càrrec de Joe Wright, conegut per les pel·lícules Orgull i prejudici i Expiació, que dota d'una sòbria elegància l'estil visual de la sèrie. La seva mà es fa notar en l'ús recurrent de miralls i reflexos que remarquen la condició inestable de la identitat dels personatges, i en la manera com introdueix l'arquitectura contemporània de Londres, sobretot la bellesa brutalista de l'apartament a l'edifici Barbican on s'allotja en Martian. El ritme a foc lent i de vegades un pèl hermètic dels deu episodis de The Agency poden espantar l'audiència més avesada a les trames hiperactives i sobreexplicades. Aquesta és una ficció per degustar a poc a poc i sense perdre detall.