La ciència a l’abast del poble (1870)
Peces històriques
Del polític, periodista i científic Pere Aldavert i Martorell (Barcelona, 1850-1932) en el primer número de La Gramalla (14/21-V-1870) setmanari de literatura, ciències i art aparegut tal dia com avui de fa 155 anys. Text prenormatiu. Pere Aldavert, doctor en ciències, es va ocupar de la divulgació científica des de l’inici d’aquell periòdic en una secció articulada com una successió de notes breus redactades a la manera d’un consultori periodístic en to pedagògic a partir dels coneixements científics de fa un segle i mig. Tant a La Gramalla com a la revista La Renaixença, que va fundar un any després, Aldavert palesava un propòsit de catalanitzar-ho tot, esperonat per Àngel Guimerà, el seu amic íntim i col·laborador en iniciatives de premsa i patriòtiques.
- ¿Perquè en temps de grans gelades, moren tants i tants vegetals? Perquè tenint, com tenen, los vegetals branques venoses, per on passen los líquids que els nodreixen, constituïts en sa major part per l’aigua, al congelar-se aquesta, o bé romp son delicat teixit, causa del gran augment que pren, o bé senzillament atura lo moviment del líquid, condicions les dues bastantes a determinar sa mort. / ¿És necessari que el gel sia més lleuger que l’aigua? Sí, pus si el gel fos més pesant, a mesura que es formés, s’enfonsaria, acabant així amb la vida dels peixos i seria un obstacle continu a la navegació en les regions del Nord. Mentre que sent com és, això és, més lleuger lo gel que l’aigua poden sense cap dificultat viure los peixos en lo fons dels mars i quan la primavera i l’estiu arriben, los raigs del sol acaben amb aquestes crostes gelades enemigues del marí. / ¿Perquè s’ha d’evitar de tenir objectes de plata allà on hi hagi emanacions sulfúriques? Perquè l’àcid sulfúric ataca la plata, formant un compost de sulfur de plata, cos negre i que no és altre que el que es diposita sobre els objectes del dit metall. / ¿Perquè en certs establiments d’aigües sulfúriques es destrueixen les cortines i altres teixits per l’estil? Perquè per la porositat, la humitat i gran extensió dels mateixos l’àcid sulfúric que els empapa, es descompon a presència d’un dels elements de l’aire, formant aigua i àcid sulfurós, que en estat naixent absorbeix l’oxigen de l’atmosfera i passa a àcid sulfúric, cos que destrueix les teles dites. / ¿Perquè en determinats vegetals aquàtics, les flors surten sobre la superfície de les aigües, en temps de la fecundació? Perquè per acomplir-se aquesta, es requereix sortir de l’expressat element. Per això, així que les parts femenines queden fecundades per lo polo de les masculines, torna a enfonsar-se la flor dins de les aigües on madura el fruit. / ¿Perquè les fulles més blanques de les hortalisses son més dolces que les altres? Perquè situades generalment més endins que les verdes estan més preservades de l’acció de la llum solar i de la directa influència de l’aire atmosfèric, per lo qual l’àcid carbònic que en tanta abundància contenen en llur saba, no pot sofrir lliurement com en les verdes les degudes transformacions i molts dels principis acres que contindrien no poder desenvolupar-se lliurement. D’aquí que els hortolans lliguen i colguen les escaroles, apis i demés verdures per haver-los ensenyat l’experiència.
