Catalunya es pot beneficiar del pla de rearmament de Sánchez?
Junts condiciona el seu suport a les mesures del govern espanyol a la inversió al Principat, com el PNB al País Basc
BarcelonaPedro Sánchez es feia una fotografia divendres amb els principals directrius de les grans empreses de defensa i telecomunicacions espanyoles a les portes de la Moncloa. A les reunions de treball hi havia Indra, Hispasat, Airbus, Oesía i GMV, entre d'altres, i el president espanyol hi va reafirmar la seva voluntat d’acostar-se a la inversió del 2% del PIB en defensa i abordar amb les grans empreses del sector com Espanya encaixarà en el pla de Brussel·les de mobilitzar 800.000 milions d’euros en el pla de rearmament. Un pla que inclourà les grans empreses espanyoles, sí, però... I Catalunya? Fins a quin punt es pot beneficiar el Principat de la inversió pública que es prepara?
Junts ha condicionat el seu suport a qualsevol mesura que hagi de passar pel Congrés dels Diputats al fet que Catalunya també surti beneficiada del paquet d’inversió, encara que a hores d'ara encara està poc definit sobre què podrà comptar i què no com a despesa militar. La idea del president espanyol, en tot cas, és que es tracti de tecnologies de doble ús, per ampliar el concepte a la ciberseguretat, a la intel·ligència artificial o a la seguretat de les fronteres. També hi coincideix Junts: “Catalunya pot ser-hi i ha de ser-hi”, va dir la portaveu, Míriam Nogueras, en el debat aquesta setmana a la cambra espanyola. “Tenim capacitat industrial i de recerca”, va afegir. Què vol dir això? Fonts del partit expliquen a l’ARA que reclamaran que la inversió en virtut d’aquest programa també vagi a empreses del Principat que no tinguin a veure directament amb la indústria militar, sinó amb la recerca, la computació o la intel·ligència artificial.
Empreses catalanes
En aquest punt, citen empreses que creuen que haurien de tenir un paper en tot això: Sateliot, Pangea Aerospace, Zero 2 Infinity, Aistech Space, isardSAT i el grup Armonia. També fan referència a start-ups com Grasshopper Air Mobility i Omnios Cognitive Solutions, entre d'altres. “Hi ha una enorme constel·lació d’empreses, des de grans fins a petites, que poden beneficiar-se del desenvolupament empresarial vinculat a la seguretat”, resumeixen les fonts de Junts. L’Associació Espanyola d’Empreses Tecnològiques de Defensa, Seguretat, Aeronàutica i Espai (TEDAE), que agrupa les empreses del sector pròpiament de defensa, seguretat i aeronàutica, també té com a membres a Catalunya Applus+, Aritex i GTD –que tenen entre 50 i 150 treballadors.
Per tot això, però, és clau que el govern espanyol ampliï el concepte de què es considera indústria de defensa d'acord amb la UE. El mateix Sánchez ho va abordar divendres amb les empreses del sector: va intentar consensuar conceptes amb els directius com la protecció de fronteres nacionals, la lluita contra el terrorisme, la ciberseguretat o l'emergència climàtica, segons recull Europa Press. Fonts de Foment del Treball consultades per aquest diari afirmen que aquesta qüestió és clau, ja que fins que no es concretin les empreses no decidiran si activen o no noves línies de producció. En tot cas, es reafirmen que Catalunya pot aprofitar l'"oportunitat" en l'àmbit de la indústria aeronàutica, l'automoció i la química i aspiren al fet que el repartiment sigui equivalent al 18,8% del pes del PIB que té Catalunya.
La posició de Junts és similar a la del PNB amb el País Basc, que també ha demanat a Sánchez que les inversions repercuteixin al seu territori. Allà hi ha, per exemple, SAPA, vinculada al món de la defensa, o Sener. Esquerra té una posició diferent, així com EH Bildu, que recelen de l'augment de la despesa militar. "No volem comprometre més despesa, hem de disposar d'una altra manera la suma de les despeses militars dels 27 països de la UE més el Regne Unit i Noruega, que en conjunt gasten més de tres cops del que gasta Rússia en armament", apunten a l'ARA taxatives fonts del partit, que afegeixen que no han entrat a valorar si hi ha empreses catalanes que puguin aprofitar-se de l'ocasió.
Sigui com sigui, tot dependrà de com faci la distribució el govern espanyol d'acord amb la Unió Europea: el politòleg i analista de la pau i els conflictes Jordi Armadans avisa que una part dels crèdits europeus aniran a projectes compartits entre països i que, en aquest punt, només les empreses més grans seran les directament beneficiades de la inversió.
La distribució de la indústria
L'informe Impacte econòmic i social de la indústria de defensa, seguretat, aeronàutica i espai, publicat el novembre del 2024 i elaborat per la consultora PwC per a l'associació empresarial TEDAE, calcula que aquest sector el 2023 va tenir un efecte directe o indirecte de 19.688 milions d'euros en el PIB espanyol. Cita les següents comunitats com a puntals: Madrid, Andalusia, el País Basc, Catalunya i Castella-la Manxa. A Madrid és on es concentra la major part de seus de les grans empreses de TEDAE (com Indra o Navantia, amb 500 i 1000 treballadors, respectivament), i segons l'informe van representar el 54,86% del PIB industrial de la regió; a Andalusia, un 20,96% –està molt lligat a la localització de les infraestructures de l'exèrcit a la regió–; al País Basc, un 14,30%, i a Castella-la Manxa, un 14,21%, mentre que a Catalunya és molt menys: un 4,12%. L'informe de PwC argumenta que tota aquesta indústria compta amb importants palanques de creixement a partir d'ara: l'augment de la despesa en els pressupostos generals de l'Estat, l'increment de l'activitat de l'aviació civil i l'augment de conflictes internacionals.
