Oriol Junqueras: "El PSC no està fent tot el que hauria de fer perquè l'acord de finançament surti bé"

BarcelonaOriol Junqueras (Barcelona, 1969) visita l'ARA pocs dies abans de la segona part del congrés d'Esquerra, que el partit celebra aquest cap de setmana a Martorell, i on ha d'aprovar la ponència política, estratègica i estatutària.

Comencem pel gran debat europeu d'aquests dies. Quina és la posició d'Esquerra davant del rearmament d'Europa que es proposa per fer front al gir dels Estats Units i l'amenaça russa?

— Europa en el seu conjunt gasta quatre vegades més en defensa que Rússia, per tant no necessita gastar més, sinó ser més eficient en l'ús d'aquesta despesa. La superioritat aèria d'Europa respecte a Rússia és escandalosa. Europa ha d'utilitzar les seves eines, i la més important és que és el primer mercat consumidor del món. I això ho ha d'utilitzar per forçar una pau digna entre Ucraïna i Rússia.

No és una mica el que s'ha intentat aquests anys?

— Europa no ho ha intentat prou bé, les sancions no funcionen. Europa hauria de buscar algun tipus de mecanisme accelerat per incloure Ucraïna dintre de la Unió Europea. I al mateix temps Europa hauria de ser també valenta a l'hora de dir que la pau, justa i digna, també comportaria avantatges per a Rússia, perquè Europa podria donar-li un tractament de país afavorit en les seves relacions comercials.

Ha de continuar ajudant militarment Ucraïna a defensar-se?

— Europa ha d'ajudar Ucraïna perquè és just ajudar l'agredit.

Llavors què diran si Pedro Sánchez els proposa l'augment de la despesa militar?

— No estem a favor d'augmentar la despesa militar. Europa necessita més ambició política i més intel·ligència en les seves relacions internacionals per aconseguir que Rússia actuï amb més racionalitat en el tauler internacional.

Un altre gran debat de base europeu és el de la immigració. Com valora el pacte entre el PSOE i Junts per la delegació de competències a Catalunya?

— Catalunya, com moltes altres societats occidentals, té una taxa de fecunditat baixa, d'1,1. Això vol dir que a cada salt de generació la població de Catalunya es reduiria a la meitat. Aquest model demogràfic és insostenible i, per tant, hi ha molts incentius per a l'entrada de nova població, entre altres coses perquè hi ha feines a la nostra societat que ningú no vol fer. La qüestió és com regulem aquest mercat de la millor manera possible.

Ha notat un cert creixement de la xenofòbia, de la preocupació pel fenomen migratori?

— Arriben moltes altres queixes que són més rellevants. Per exemple, que la renda de les famílies d'aquest país és inferior a la del 2004 i el responsable d'això no és la immigració, sinó que el mercat de l'habitatge està absolutament saturat. Que al nostre país desapareixen 20.000 milions d'euros pagats amb impostos cada any que no se'ns retornen, que fa 50 anys que l'Estat no construeix ni un quilòmetre de ferrocarril convencional en el nostre país...

Però entén el creixement de l'extrema dreta?

— La democràcia i l'estat del benestar estan amenaçades per aquells que saben que són una garantia per a amplíssimes majories de la nostra societat i que, per tant, són un obstacle per als seus egoismes. Hem de ser capaços d'explicar-ho cada dia. La nostra aspiració hauria de ser intentar igualar per dalt, no igualar per baix. La justícia social, la salut pública, l'educació pública de qualitat són un element imprescindible per al creixement econòmic. I qui ho oblidi viurà períodes molt llargs de recessió. Potser passa als Estats Units ara amb Trump.

Què pensa quan sent Salvador Illa dir que vol que Catalunya torni a liderar Espanya? És factible superar Madrid en PIB?

— Catalunya ha de tenir molta més ambició que la de superar una comunitat autònoma de l'estat espanyol. El model de Madrid és un model que externalitza molts costos i que el paguen totes les províncies que l'envolten. I l'Espanya buidada l'ha buidat un model econòmic depredador per part de Madrid. El model que hauria de representar Catalunya és un en el qual és rellevant no només el nostre creixement, sinó el del nostre entorn, dels nostres clients i dels nostres proveïdors.

Si no hi hagués dèficit fiscal, vostè seria partidari d'abaixar impostos?

— Soc partidari que els impostos s'inverteixin de la millor manera possible. Però mentre Catalunya tingui dèficits en infraestructures segur que necessitem una fiscalitat que permeti finançar-les.

Si ens posem a la pell de les persones que paguen impostos i troben un servei tan deficitari com el de Renfe és normal que pensin que no els surt a compte...

— Utilitzarem tota la capacitat d'influència que tenim per fer-los notar que la situació és una vergonya escandalosa. Hem combatut des de fa molt de temps perquè la Generalitat pugui assumir totes les responsabilitats. Per això som independentistes. I molt sovint ha sigut el partit socialista el que s'hi ha oposat amb totes les seves forces. El PSC ha tingut una ministra de Transports exalcaldessa de Gavà, Renfe ha tingut al capdavant militants del PSC. I no se n'han sortit. I per això reclamem que les coses canviïn. I si són incapaços de gestionar-ho, hauran d'assumir les responsabilitats polítiques. Hem dit que no descartem una reprovació d'aquells que són incapaços de fer la seva feina.

Segons l'acord a què van arribar Esquerra i el PSC, aquest primer semestre de l'any hi ha d'haver una concreció del model de finançament. Com van les negociacions?

— Ens hi hem de posar de manera molt més intensa.

Ara no estan negociant intensament?

— En aquest moment el PSC encara no està fent tot el que hauria d'estar fent perquè això vagi bé.

I si no va bé, què passa?

— Doncs que Illa i Sánchez s'hauran d'oblidar no només dels pressupostos del 2025, que ja se n'han oblidat, sinó també dels pressupostos del 2026.

El Govern diu que sí que està fent passos, ha contractat un centenar de treballadors per a l'Agència Tributària de Catalunya.

— És del tot insuficient.

Quants se'n necessitarien?

— Probablement estem parlant del personal que té l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT) a Catalunya, que s'hauria d'incorporar a l'Agència Tributària de Catalunya (ATC).

Però són uns 3.000.

— Per tant, 100 persones, amb tot el respecte a totes elles, és [una xifra] clarament insuficient.

S'incorporen per participar en una prova pilot de recaptació de l'IRPF i de l'impost de matriculacions.

— L'impost de matriculacions és un impost que serveix molt poc de referència a l'hora de recaptar l'IRPF. Per tant, hi ha molt de marge per millorar.

La via per fer créixer l'agència catalana és fer aquest traspàs dels treballadors de l'agència espanyola directament cap a la catalana?

— És una via, i és rellevant, perquè és evident que hi ha molta gent molt preparada i molt formada.

Però aquí tindran l'oposició dels funcionaris, com està passant amb els maquinistes de Renfe. Ho han previst?

— Els maquinistes de Renfe i tots els treballadors d'aquest país, inclosos els de l'Agència Tributària, han de saber que el millor aliat que tindran mai a l'hora defensar els seus drets laborals som la gent d'Esquerra Republicana.

Estan negociant una ampliació de crèdit de 4.000 milions amb el Govern perquè es puguin fer despeses com la de La Bressola?

— Volem que al nostre país li vagi bé. Perquè li vagi bé, hi ha unes despeses i unes inversions que les administracions han de poder fer. I nosaltres no estem aquí per bloquejar les inversions que les administracions públiques han de fer al servei d'aquest país.

O sigui, estan negociant aquest suplement de crèdit.

— Si ens volen presentar una proposta d'un decret d'ampliació de crèdit, que ens la presentin i en parlarem. Tenim tota la predisposició del món d'arribar a bons acords útils per al nostre país.

El partit ha recuperat ja la unitat després de la seva elecció?

— Esquerra ha viscut un procés molt creatiu, molt intens, molt viscut en tots els sentits. I ara estic molt satisfet de la força, de l'embranzida amb la qual reprenem la nostra relació amb el país.

Quina serà la informació que tindran els militants de la investigació interna sobre l'estructura B del partit?

— No ho sé, perquè això ho sap la Comissió de la Veritat.

Vostè ha desmuntat l'estructura B?

— Quan jo he arribat, no hi era. Ja no es feien pagaments.

Ja no se'n fan segur?

— Li ben asseguro que no. Si alguna de les coses que donen sentit al fet que estiguem al capdavant d'Esquerra Republicana en aquest moment és justament garantir que això que no hauria d'haver passat mai no passi mai més.

Nova Esquerra Nacional ha retirat les esmenes que demanaven limitar el seu mandat. Com ho valora?

— El fet que arribin poques esmenes vives al plenari demostra l'existència d'una amplíssima majoria que dona suport a les ponències, que s'ha expressat en tots els congressos territorials i l'enorme capacitat que ha demostrat aquesta nova direcció a l'hora de construir consensos dins l'organització.

Però vostè es vol presentar a la Generalitat? Perquè es veu que hi ha gent que no vol que ho faci...

— Ningú s'ha de preocupar d'això perquè estic inhabilitat. I jo lluitaré perquè tothom es pugui presentar.

—