Trenta anys de pispa professional: “No he robat mai a un català”
L'ARA conversa amb un multireincident a la rambla del Raval de Barcelona
BarcelonaLa conversa té lloc en una rambla, la del Raval de Barcelona, on admet que ha robat molts cops. És conegut al barri per ser un dels experts més professionals en l'art del Ronaldinho. No és per fer tocs ni malabarismes amb una pilota, sinó per acostar-se a la cama d'una persona i anar fent moviments estranys per generar estupefacció i, sobretot, distracció. En el moment que la víctima bada, ell aprofita per pispar-li el mòbil. "Faig furts? Sí. Està malament? Sí. Però no soc violent ni faig mal a ningú", repeteix en més d'una ocasió durant la conversa.
L'han detingut tants cops que no pot recordar amb exactitud quants. En realitat, actualment té 61 antecedents. Sí que recorda quan ho va començar a fer, i va ser en una edat molt prematura. Va néixer l'any 1977 i des dels tretze que es guanya la vida pispant. Sobretot, roba telèfons i després els col·loca en pisos que li compren per 50 o 100 euros. Va darrere de turistes, perquè diu que després marxen i no denuncien, i també perquè tenen mòbils més bons. "Se'ls gasten més", comenta. Fa trenta anys que viu furtant, i s'atreveix a dir-ho: "Mai he robat a cap català ni a cap espanyol". També admet, al mateix temps, que no pregunta d'on és una persona abans d'intentar-li robar.
Parla castellà, però entén el català. Va mirant a banda i banda constantment, com si visqués permanentment vigilat. I, en certa manera, ho està: de cop, dos agents de la policia vestits de carrer el saluden (pel nom, ja el coneixen) i li recorden que té dues citacions pendents, que no se n'oblidi. Ell assenteix i s'acomiada amb un somriure. "Ningú explica la merda que ens porta a fer això", diu poc després. La seva vida té Algèria com a punt de partida, un país que, juntament amb la seva família, va haver de deixar quan tenia 12 anys. Van escollir –"No teníem elecció", precisa– França. "Pensàvem que hi trobaríem diamants", comenta fent el símil amb el somni fallit d'una vida rica. La realitat va ser que un any després va abandonar la família i es va mudar "sense res" a Barcelona. "Dormia ocupant vaixells al port, en bancs, en arbres, allà on fes menys fred", afirma. Finalment, els diamants que buscava els va decidir robar.
![Un agent dels Mossos amb unes manilles en una imatge d'arxiu.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 4000 2667"%3E%3C/svg%3E)
"Vaig començar així, amb tretze anys, robant per tenir menjar calent", narra. Des dels anys 80 que és a Catalunya i encara segueix sense papers. Critica que no ha tingut cap ajuda i que els serveis socials no li han ofert solucions de llarga durada. Ha robat, i l'han detingut, i ha passat més d'un cop per la presó. Fins i tot, assegura que l'han intentat expulsar, però que ni el Marroc ni Algèria "el volen". També ha intentat casar-se, sense sort, amb una catalana per obtenir la nacionalitat. Dorm en habitacions que relloga amb el que roba. A la mateixa zona cèntrica de Barcelona, a Ciutat Vella, hi dorm i hi "treballa".
Fonts policials apunten que, si bé hi ha una part dels multireincidents que s'han trobat desemparats a la ciutat i estan en una situació vulnerable, n'hi ha d'altres que podrien optar per altres sortides i trien la de robar. Alhora, les mateixes fonts exemplifiquen casos de toxicòmans o lladres que han aconseguit sortir de la delinqüència i ara tenen feines estables.
Evolució
En un ofici com el de lladre també hi ha un salt generacional, i els veterans miren amb recel les noves formes de fer dels més joves. Aquest lladre multireincident critica que ara "van descontrolats" i sovint acaben fent robatoris amb violència o intimidant la víctima. També que no seleccionen bé els objectius. Ell diu que tria bé els turistes abans de robar-los, o que els espera a les sortides dels hotels més cars.
També es fica amb el món de la droga. Ell diu que "intenta evitar aquesta merda", però que els més joves no ho fan. De fet, robar i drogar-se són dos verbs que sovint poden anar a la mateixa frase en el món de la delinqüència. És habitual que els multireincidents, sobretot els més joves, es droguin per robar. Opten per substàncies que desinhibeixen per perdre la por. A més, els objectes robats poden ser la moneda per aconseguir droga. Amb un mòbil sostret pots comprar una dosi de crac en un narcopís. Això explica que una part dels lladres multireincidents siguin toxicòmans.
![Moment de la detenció d'una persona vinculada a un robatori.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
Les males llengües del Raval també parlen de lladres que s'han passat a ser camells, i a l'inrevés. Una dinàmica a l'alça és la dels pispes que es passen a fer ciberestafes, i la policia ja n'ha enxampat més d'un. De moment, el multireincident entrevistat al centre del Raval no s'ho planteja, però assegura que "vol ser milionari i juga cada dia a la Primitiva".
