BarcelonaUn cop encesa la llum verda per l'ampliació de l'aeroport del Prat sorgeixen dubtes que potser s'haurien d'haver resolt abans. I no tots són de color verd, és a dir, ambientals, que sense dubte també són essencials. El primer té a veure amb la governança. ¿Qui gestionarà aquesta instal·lació? ¿No hi haurien de participar, d'alguna manera, els agents econòmics i socials? I per saber ben bé de què parlem ¿el gestor, Aena, no hauria de facilitar les dades financeres sobre cadascun dels aeroports, començant pel de la capital catalana?
La segona qüestió té a veure amb preguntar-se si realment cal una ampliació de les instal·lacions actuals o si es podrien aprofitar els aeroports de Reus i Girona com a complements, tot i que per això s'hauria d'invertir en interconnexions còmodes i ràpides entre els diferents aeroports. I tot això sempre tenint en compte que cal augmentar les connexions intercontinentals, especialment amb el Japó, la Xina i l'Índia.
I la tercera qüestió és molt pragmàtica i consisteix en preguntar-nos: ¿Tot això per què ha de servir? ¿Per augmentar l'arribada d'aerolínies de baix cost perquè més turistes vinguin a celebrar comiats de solter o a passar nits de farra amb l'alcohol més barat que al seu país d'origen? ¿O bé per tenir més i millors connexions per facilitar els viatges de negocis i les relacions comercials i industrials? En definitiva, el que hem d'evitar és que ens passi com a Lió, la segona ciutat de França, que acaba de fer un aeroport més gran i modern però que és víctima d'un model radial de vols intercontinentals que passen tots per París. Potser abans de posar la primera pedra hauríem d'apostar per un model a l'alemanya en què el pastís entre continents se'l reparteixen entre Múnic, Frankfurt, Hamburg i Berlín. Ara, esclar, tenen una aerolínia de bandera, Lufthansa, que hi aposta. Aquí no en tenim, ara com ara.
