Barcelona, el cinquè port amb més entrada de cocaïna d'Europa

Dossier Cocaïna: Barcelona, porta d'entrada 4 articles

• Barcelona, el cinquè port amb més entrada de cocaïna d'Europa
• "Em vaig enganxar a la coca als 14 anys. No podia dormir si no em fotia una ratlla"
• "Hem passat del «No a la droga» al silenci"
• Les rutes de la cocaïna

BarcelonaUn gos ensuma insistentment un contenidor marítim ple de sacs de cacau. El guia un agent de la Guàrdia Civil mentre s'ho miren efectius de la Vigilància Duanera. El contenidor ve de l'Equador i l'objectiu és trobar-hi alguna bossa amb cocaïna oculta. Els sacs, de 70 quilograms, estan apilats els uns sobre els altres, sense palets, fet que dificulta encara més la vigilància. Tot s'ha de fer a mà. El gos no borda ni s'asseu: de moment està net. En una altra terminal del port, uns agents de la Vigilància Duanera obren les portes d'un altre contenidor. És un gest ràpid, però que passa lent. "Aquest és bastant probable que porti droga", alerten. Prové del Brasil i hi ha una munió de caixes de fil per cosir. Hi pugen, rebusquen, n'obren, però només apareix fil i més fil. Toquen les caixes amb una mena de marcador. Es diu cocatest. També dona negatiu.

Aquesta escena es repeteix diverses vegades cada dia al port de Barcelona. La infraestructura catalana s'estén per més de 12 quilòmetres i s'hi descarreguen milers de vaixells que poden arribar a portar 16.000 contenidors. En un any, gairebé quatre milions d'aquests carregaments han passat per les estibes barcelonines, deixant permanentment l'estampa aèria d'un tetris de contenidors superposats. Barcelona ja és el vuitè port d'Europa en trànsit de mercaderies. Encara està més amunt, però, en el tràfic de drogues: el 2024 va ser el cinquè port en entrada de cocaïna d'Europa, segons les dades de l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC, de la sigla en anglès), dades a les quals ha tingut accés l'ARA.

De fet, Espanya lidera aquest rànquing: en primer lloc hi ha el port d'Algesires, amb 35 tones intervingudes en un any. Després venen els d'Anvers, a Bèlgica, amb 21 tones; el de Sines, a Portugal, amb 18 tones i el de Southampton, al Regne Unit, amb 12 tones. Barcelona tanca el top five amb 10 tones. En el rànquing dels 30 ports amb més droga comissada, però, també apareix el de Tarragona en el número 21, una infraestructura a l'alça entre els grups criminals. El protagonisme espanyol en el tràfic de cocaïna és absolut: 9 dels 30 principals ports d'entrada de droga són a Espanya i les 9 confiscacions més grans del 2024 també van ser la península Ibèrica.

"Barcelona s'està enfortint"

No és cap novetat que la península Ibèrica sigui una de les portes d'entrada de la droga a Europa. Ara bé, els temps estan canviant. "Fins fa poc, Barcelona no era tan important, però això ara ha canviat. Cada cop hi arriba més droga. Abans dominava el port de València, i ara Barcelona s'està enfortint. Barcelona ja podria estar per davant", afirma en declaracions a l'ARA Thomas Pietschmann, investigador de l'UNODC. Afegeix que els narcotraficants han descobert que és millor utilitzar nous ports per evitar la pressió policial que s'ha implementat als més tradicionals, i Barcelona, juntament amb Gènova (Itàlia) i Southampton (Regne Unit), és una de les ciutats escollides.

Segons les dades de l'Agència Tributària a les quals ha tingut accés l'ARA, en els darrers dos anys la Vigilància Duanera ha intervingut cocaïna en 42 contenidors descarregats al port de Barcelona. D'on havien sortit aquests carregaments? La resposta sempre la troben a l'Amèrica del Sud o Central. Els ports de l'Equador són la via de sortida de la cocaïna produïda a Colòmbia, al Perú i a Bolívia. De fet, el 2023 es van intervenir 21 contenidors amb cocaïna al port de Barcelona, i fins a 14 provenien de l'Equador. Això, però, ha canviat el 2024. "Vam passar a registrar tots els carregaments provinents de l'Equador, i això ha fet que els narcotraficants canviïn de punt d'origen", afirmen fonts de la Vigilància Duanera.

El 2024, es van intervenir sis contenidors amb cocaïna provinents de Colòmbia, cinc de Xile, tres de Panamà, un de Costa Rica i només un de l'Equador. Ara bé, això no vol dir que els contenidors no se segueixin "contaminant" (així és com es coneix en l'argot introduir-hi cocaïna) a l'Equador, ja que les autoritats portuàries saben el punt d'origen, però no quantes parades han fet durant la ruta marítima. "L'Equador continua sent el país més calent", afirmen les mateixes fonts. Els narcos –i ara també la màfia albanesa– controlen els seus ports, que sobretot exporten productes alimentaris que caduquen ràpidament i, per tant, els registres han de ser més ràpids. "De seguida ens pressionen les empreses", admeten.

'Rip off'

El gos que ensuma insistentment els sacs de cacau provinents de l'Equador arriba fins al final del contenidor. Normalment, la droga no va oculta a dins del mateix producte, ni tan sols a dins dels sacs. Simplement, entre les pilones hi ha ocultes unes quantes bosses amb cocaïna. L'empresa de cacau moltes vegades ni tan sols ho sap, ja que els narcos trenquen el precinte que porten tots els contenidors, hi posen la mercaderia i després en col·loquen un d'imitació. És l'anomenat mètode del ganxo cec o rip off, present en la gran majoria d'intervencions al port de Barcelona: de 42, fins a 38 van ser ganxos cecs.

Els grups criminals busquen amagar la droga en mercaderies fresques o que caduquen. També la posen en mercaderies voluminoses, com carbó, sucre, ferralla o maquinària industrial. Si no utilitzen el ganxo cec, els narcotraficants creen empreses de mercaderies i oculten la coca a dins dels mateixos productes. Els agents de Vigilància Duanera encara recorden quan, el 2010, a Mercabarna es van trobar que a dins d'uns plàtans hi havia 220 quilograms de cocaïna.

No fa gaire, els mateixos agents de la Vigilància Duanera que ara revisen el contenidor de cotó en van registrar provinent de l'Equador amb 600 quilograms de cocaïna. En obrir les portes, ja van aparèixer els sacs de cocaïna, ben visibles. No ha transcendit públicament. No és el cas, però a vegades deixen que la droga continuï el seu trajecte per enxampar qui la va a buscar. Es diuen "entregues controlades".

L'espai de registre de la Vigilància Duanera està envoltat de càmeres de seguretat. A cada racó, a cada columna; no hi ha cap punt cec. En els registres, s'ajuden amb un camió-escàner fix que permet analitzar grans volums, una furgoneta que també escaneja en moviment i un altre escàner manual. Sobretot, miren els volums dels carregaments per detectar canvis en les densitats. La cocaïna no té el mateix volum que el sucre. A més, l'Agència Tributària classifica els contenidors per colors en funció del risc. Tots els que venen de l'Equador, per exemple, passen pel canal vermell i, per tant, s'han de revisar a fons. Des de Vigilància Duanera asseguren que un 10% dels contenidors que passen són revisats, encara que sigui per l’escàner. El gos que flaira el cacau no troba cocaïna. Aquest contenidor, però, encara passarà per l'escàner.

A l'altra banda del port, després del contenidor de cotó, toca revisar-ne un que prové de Turquia. Les portes grinyolen quan s'obren, i, de cop, una pudor d'herba podrida impregna l'ambient. Està ple de sacs de palla. Miren pels costats i no veuen res. Ja ve de l'escàner, que tampoc ha detectat res estrany. A més, quan el buidin, els agents observaran que tot és palla. Expliquen que tenen a la seu de la duana dos agents de l'Administració de Control de Drogues dels EUA, la famosa DEA, que revisen tots els contenidors que van al seu país. Revisen, sobretot, que no hi hagi res radioactiu. No busquen drogues, sinó una possible bomba radiològica contra el seu país.

"Es pot supervisar molt poca cosa"

El port de Barcelona és un gran polígon industrial de 1.300 hectàrees a la vora del mar. Com 2.000 camps de futbol. Un polígon delimitat amb tanques i amb l'accés restringit a poques persones. Hi ha càmeres a cada racó i un estricte control d'accés. "Des d'una càmera poden veure què estàs escrivint al mòbil", admet un treballador. Abans, la policia vigilava amb prismàtics des de la muntanya de Montjuïc. Ara, s'alcen drons i tot està informatitzat. Tot i això, fonts de la Fiscalia admeten que "el port està descontrolat".

"El problema de les fugues de seguretat són els estibadors. Saben els llocs on hi ha menys vigilància. Saben el que triga a arreglar-se una càmera espatllada", asseguren fonts de la Vigilància Duanera. Fonts de la Fiscalia critiquen que no hi ha una traçabilitat sobre qui fa cada cosa. És a dir, qui baixa un contenidor, qui l'obre, qui el canvia de lloc... Els estibadors són els encarregats de pràcticament totes les feines del port, des de descarregar contenidors fins a conduir els cotxes nous que arriben en grans vaixells. Una persona que freqüenta el port afirma que mai pujaria al cotxe d'un estibador davant el risc que hi transportés droga.

"Es pot supervisar molt poca cosa", admeten fonts dels estibadors sobre el gran volum de mercaderies que arriben a Barcelona. "Tenim un bon sou, però no anem amb un Lamborghini", comenta poc després la mateixa font apuntant directament David Caballero, conegut per tothom com a Bubito, un històric estibador del port amb un alt nivell de vida que va ser executat a trets l'any passat a Montgat. La policia investiga si darrere del crim hi havia la banda del Lucky, desarticulada aquest gener per part de la Guàrdia Civil. "El Lucky controlava bona part de l'entrada de cocaïna al port", admet una font coneixedora de la infraestructura, i afegeix que tenia subornats estibadors i policies.

De fet, ara el port es troba en un moment de canvi també pel que fa als seus equilibris interns, sobretot arran de la desarticulació de la banda del Lucky, originari del barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat. "Està entrant gent xunga com a estibadors", admeten fonts del sector. Com ara persones vinculades al Lucky, la qual cosa es podria interpretar com un moviment per mantenir el control de la infraestructura. Tot plegat amb els casuals –el grup vinculat als Boixos Nois– intentant operar també al port i amb la irrupció dels albanesos. "Ja han aparegut", confirmen fonts de Vigilància Duanera, i afegeixen que freqüenten la Barceloneta per buscar aliats entre els estibadors. Arribar a ser estibador no és fàcil, però si estàs ben connectat amb algun d'aquests grups, tal com ha pogut contrastar l'ARA, hi pots treballar d'un dia per l'altre. Ells t'obriran la porta a canvi que els ajudis en el seu negoci.

Dossier Cocaïna: Barcelona, porta d'entrada 4 articles

• Barcelona, el cinquè port amb més entrada de cocaïna d'Europa
• "Em vaig enganxar a la coca als 14 anys. No podia dormir si no em fotia una ratlla"
• "Hem passat del «No a la droga» al silenci"
• Les rutes de la cocaïna