Per què l’economia espanyola és competitiva però menys productiva?

BarcelonaÉs una de les qüestions essencials per a una economia: incrementar la productivitat, que es tradueix en el veritable progrés. I a l'economia espanyola li falta aquesta pota per guanyar qualitat tal com reflecteixen les dades d'inversió en percentatge del producte interior brut (PIB), que estan per sota de la mitjana europea. Perquè, en canvi, sí que és competitiva tal com mostren les dades del superàvit comercial, és a dir, ingressa més pel que ven a fora que el que paga per importar. El grup d'opinió EuropeG, del qual són codirectors l'exconseller d'Economia, Antoni Castells, i el catedràtic Josep Oliver, ha centrat el seu nou debat en aquesta matèria a partir d'un treball del responsable d'estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Ramon Rovira.

El fet és que segons aquest expert és més important l'estoc de capital per ocupat que no pas el percentatge que representa sobre el PIB, que és un flux. En definitiva, "importa més el com i en què s'inverteix que el quant" i els exemples són el Japó, els Estats Units i la suma dels anomenats EU-5 (Alemanya, França, Itàlia, els Països Baixos i Bèlgica). A l'economia espanyola destaca Rovira; durant la primera dècada del segle es va invertir molt "en actius poc productius". El responsable d'estudis de la Cambra afirma que es prioritza molt la competitivitat perquè el terme productivitat es veu com a "abstracte", però a la llarga es constata que "determina el nivell de vida", a través del PIB per càpita, és a dir, el repartiment del pastís.

En tot cas, a conseqüència de l'estratègia d'inversió a Espanya –a Catalunya es reprodueix un patró similar–, va caure la productivitat del capital que, durant la segona dècada es va estabilitzar, però no va millorar. En el cas espanyol s'opera amb una intensitat de capital elevada, "però amb una baixa dotació de capital per ocupat (baixa productivitat del treball)". Un dels trets diferencials és un menor nivell de progrés tecnològic en la part del treball; i en la del capital, la composició sectorial, "amb preponderància d'activitats poc intensives en actius transmissors del progrés tècnic". En resum, "la concentració de la inversió en sectors d'activitat de baix valor afegit".

La conclusió és que l'economia espanyola s'ha construït "sobre un patró d'especialització en activitats de baixa i mitjana intensitat tecnològica, que en part tendeix a autoperpetuar-se". I, en canvi, hauria de tendir a explotar els seus avantatges competitius en àmbits com ara "l'energia, l'alimentació, la mobilitat, la salut o la creativitat (des de la moda o el disseny a l'arquitectura) amb ecosistemes empresarials consolidats que puguin exercir un paper tractor de transformació cap a activitats cada cop més intensives en coneixement i tecnologia". Una de les principals recomanacions és que els poders polítics haurien de potenciar inversions transformadores en els àmbits de més competitivitat i amb "un patró d'especialització més centrat en l'augment del PIB per càpita que del PIB en conjunt".

La productivitat és una qüestió que amoïna. Ho van expressar els exconsellers d'Economia que van participar en el Quart Congrés d'Economia i Empresa la setmana passada a Barcelona. Antoni Castells (PSC), Pere Aragonès, que també va ser després president de la Generalitat, i Natàlia Mas (ERC) i Jaume Giró (Junts), encara que aquest darrer va posar més l'accent en la competitivitat i en temes com ara la burocràcia, la fiscalitat o l'absentisme laboral. També el Cercle d'Economia ha constituït un grup d'experts coordinats per l'economista Xavier Vives per buscar receptes per millorar amb una perspectiva de tres anys vista.

Les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) recullen de totes maneres algunes dades que són més positives. L'any passat la productivitat total dels factors va créixer a Catalunya un 1,8% davant del 0,7% de l'exercici anterior. Desglossant la dada en les variables que en formen part, la productivitat de treball va augmentar un 1,2%, davant de l'1,5% del 2023; i la del capital va repetir una alça del 0,5%.

El grup d'opinió, del qual també en formen part els economistes Martí Parellada, Vicente Salas, Rafael Myro i Gemma Garcia, planteja orientacions de política econòmica "adreçades a enfortir la formació de capital productiu" i destaca el paper crucial de les polítiques públiques, juntament amb les estratègies empresarials, per accelerar el creixement de la productivitat i del PIB per càpita. Així mateix, aposta per la industrialització en la construcció, una professionalització més gran a l'hostaleria o una aplicació més intensiva de la digitalització en el comerç minorista, i ressalta la necessitat d'afrontar amb èxit el repte de la formació, retenció i atracció del talent impulsant la formació professional i amb mesures que redueixin la taxa d'abandonament escolar.

També proposa simplificar els processos administratius que, en les seves paraules, frenen el dinamisme empresarial i desmobilitzen la inversió", i assenyala que el sector públic "s'ha de comprometre proactivament a facilitar, impulsar i, si s'escau, complementar tots aquells projectes d'inversió amb vocació industrial, horitzó a llarg termini i que estiguin alineats amb els objectius estratègics de creixement sostenible".