MadridL'opa hostil del BBVA al Banc Sabadell ha situat la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) en el punt de mira, cosa que no ha passat per alt la presidenta de l'ens, Cani Fernández, que ha mantingut un perfil baix durant l'anàlisi que ha fet l'organisme fins a l'autorització final amb condicions. Fernández, però, ha trencat el seu silenci aquest dimarts. "Els meus pronunciaments públics [sobre l'opa] han estat limitats, necessàriament, però avui soc aquí per poder-los facilitar més informació", ha dit Fernández en l'arrencada de la seva participació en la comissió d'economia del Congrés dels Diputats. A partir d'aquí, la compareixença de Fernández s'ha convertit en una oda a la feina de l'organisme durant l'anàlisi de l'opa, posant el focus en aquells elements que han generat més polseguera: que s'hagi deixat fora de la "condició d'interessat" sindicats, part de les patronals i organitzacions empresarials, i la metodologia que ha utilitzat la CNMC, que ha estat criticada pel Sabadell.
Inscriu-te a la newsletter Economia
Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
"Vull destacar el caràcter participatiu [de l'anàlisi de l'opa al Sabadell]", ha dit Fernández, que ha defensat que "tothom que ha volgut ha pogut acudir al procediment [d'anàlisi de l'opa]". La CNMC va deixar fora de la "condició d'interessat" diferents organitzacions socials i empresarials, entre les quals Foment del Treball i la UGT, cosa que els va apartar de poder formar part de l'anàlisi. De fet, la patronal catalana fins i tot ha recorregut la decisió davant l'Audiència Nacional. Fernández, però, ha assegurat que tot i que una entitat no hagi estat admesa com a interessada "no implica que no hagi estat escoltada".
El motiu de fons pel qual Competència no els va atorgar aquesta condició ha estat, segons Fernández, l'accés que això suposa a informació "molt sensible" sobre l'operació i les entitats implicades, i que Competència recopila durant el seu estudi. "Hem d'estar permanentment contraposant el nostre desig d'obtenir informació de com més gent possible millor, amb el risc que això suposi incomplir els compromisos de confidencialitat", ha argumentat la presidenta de la CNMC, que ha quantificat en 11.000 folis l'anàlisi completa. Fernández ha reiterat, però, que "s'han tingut en compte" totes les aportacions.
Pel que fa a la metodologia, Fernández ha defensat l'enfocament escollit per Competència: "Està basat en precedents contrastats". Que s'utilitzi una metodologia similar a la de la fusió entre CaixaBank i Bankia és el que ha criticat el Sabadell, argumentant que es tracta d'operacions que afecten mercats diferents. "Hem observat que hi ha moviment en l'àmbit, per exemple, del crèdit a pimes amb altres operadors per poder acceptar uns compromisos [del BBVA] com els que hem acceptat", ha comentat Fernández.
"Hem fet un treball tècnic, rigorós, escrupolós i independent", ha conclòs Fernández, que no ha dubtat a dedicar unes paraules d'agraïment a tots els consellers de la sala de competència, que van acordar per unanimitat autoritzar l'opa. Una decisió que va situar en el punt de mira el conseller pròxim a Junts, Pere Soler, que ha rebut crítiques de formacions com ERC. Tal com ha explicat l'ARA, el posicionament de Soler va ser prioritzar la unanimitat i forçar compromisos específics per a les pimes catalanes, a un vot particular que considerava que tampoc no hauria servit per canviar el dictamen de l'ens, ni tan sols de cara a obrir una escletxa perquè el govern espanyol tingui més arguments per dir-hi la seva.
Abanca i un 'cavaller blanc'
D'altra banda, la idea que Abanca aparegui com a possible cavaller blanc enmig de l'opa al Sabadell es refreda. Aquest dimarts el president del banc gallec, Juan Carlos Escotet, ha descartat la possibilitat d'una fusió amb l'entitat vallesana i Unicaja. "És un rotundament no", ha sentenciat Escotat durant la seva intervenció al Fòrum Nord-oest, organitzat a Santiago de Compostel·la.
Aquests darrers dies ha sobrevolat l'opció que el Sabadell busqués una entesa amb Abanca i Unicaja per fer trontollar l'opa del BBVA. En línia amb el comunicat de l'entitat gallega fet públic aquest dilluns, Escotet ha insistit que l'estratègica d'Abanca implica mantenir l'actual "governança i model de negoci". Tot i que el directiu ha reconegut que l'escala del banc li "permet" explorar qualsevol oportunitat d'integració, "si governança i model de negoci no prevalen, no interessa", ha dit.
Amb tot, després que el govern espanyol hagi obert una consulta pública sobre l'opa abans de decidir si eleva o no el dictamen de Competència al consell de ministres, el BBVA ha tornat a enviar el missatge que qui ha de tenir "l'última paraula en l'operació" han de ser els accionistes del Banc Sabadell. En un article d'opinió publicat a Expansión, el president de l'entitat, Carlos Torres, ha defensat que són ells els que han de decidir si l'opa prospera o no. Un missatge que implícitament es dirigeix al govern espanyol, que tenint en compte el recel que ha mostrat a l'operació pot decidir endurir les condicions de l'opa per motius d'interès general i, en conseqüència, capgirar els plans del BBVA.
El CTESC es posiciona contra l’operació
El Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) ha aprovat per assentiment de tots els seus representants una declaració en contra de l’opa del BBVA al Sabadell, en la qual demana al govern central que freni l’operació. Una declaració excepcional d’aquest organisme en el seu primer ple des que el presideix Ciriaco Hidalgo. Les raons per posicionar-se contra l’opa són l’impacte que pot tenir l’operació en la cohesió social, amb acomiadaments massius i agreujant la dificultat d’accés als serveis financers a les persones més grans; en la cohesió territorial, ja que es podrien tancar entre 600 i 900 oficines, cosa que afavoriria l’exclusió financera a les zones menys poblades i aniria en contra del model de proximitat bancària, i en la competitivitat empresarial, sobretot de les pimes, amb una pèrdua de disponibilitat de crèdit d’entre 54.000 i 70.000 milions d’euros.
Segons la declaració del CTESC, "aquests motius, degudament motivats, legitimen el govern per imposar condicions restrictives o, fins i tot, vetar la fusió, tot prioritzant l’interès general sobre la simple defensa de la competència".
El president del CTESC reconeix que aquesta declaració és "excepcional", ja que l’organisme no es posiciona sobre aquesta mena d’operacions, però està justificat per l’afectació que pot tenir en el sector empresarial i en els llocs de treball, és a dir, en l’interès general. A més d’aquesta declaració, que es farà arribar al govern espanyol, el CTESC també té previst participar com a institució en la consulta oberta pel ministeri d’Economia sobre l’opa. El CTESC és un òrgan consultiu i d'assessorament al govern de la Generalitat en matèries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals. La institució, de caràcter públic, està formada per representants de les organitzacions sindicals i patronals més destacades, dels sectors agrari, maritimopesquer i de l'economia social, a més d’expertes i experts de reconegut prestigi en els àmbits que són competència del CTESC.