¿La inversió de l'Estat a Catalunya ha millorat amb Sánchez?

BarcelonaEl govern espanyol ha augmentat de mitjana la inversió real a Catalunya en uns 158,9 milions d'euros anuals des de l'arribada de Pedro Sánchez a la presidència en comparació amb el període del govern de Mariano Rajoy. Aquest increment es deu, en part, a la pujada també de les inversions a Catalunya que apareixen als pressupostos generals de l'Estat des que Sánchez és a la Moncloa. De fet, que el total pressupostat hagi crescut més que el total invertit en realitat fa que el percentatge d'execució del govern actual sigui notablement inferior al de l'anterior executiu del PP.

Concretament, i analitzant els informes anuals d'execució regionalitzada de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat —organisme que depèn del ministeri d'Hisenda— i les dades d'execució de la inversió pública recollides pel departament d'Economia de la Generalitat, es desprèn que el govern de Sánchez destina més diners que el de Rajoy a inversions a Catalunya, però amb una proporció menor si es mira sobre el percentatge que apareix als comptes públics. Per entendre les xifres, però, primer cal diferenciar entre les quantitats pressupostades —les que apareixen sobre el paper a la llei de pressupostos generals de l'Estat— i les executades —que també es poden dir liquidades, és a dir, els diners que es gasten en realitat.

Concretament, la mitjana anual d'inversions executades pel conjunt d'administracions i empreses públiques de l'Estat va ser de 896,4 milions d'euros amb Sánchez al capdavant de l'executiu i de 737,5 milions amb Rajoy, la qual cosa dona l'esmentada diferència de 158,9 milions més per any. Això vol dir que cada any Sánchez ha invertit un 21,5% més que Rajoy a Catalunya.

Aquestes xifres van des de l'any 2013 fins al primer semestre del 2024, les últimes conegudes la setmana passada. No obstant això, no inclouen el 2012, quan Rajoy ja era a la Moncloa, perquè fins a aquell moment Hisenda encara no publicava la liquidació de totes les inversions de l'Estat per autonomia, sinó només les dels ens públics que depenien del ministeri de Foment (actualment, ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible).

La pujada de l'execució es deu, en bona part, al fet que els tres anys en què el PSOE va poder aprovar pressupostos, va augmentar de manera substancial la inversió pressupostada a Catalunya respecte als anys de Rajoy. Els exercicis 2021, 2022 i 2023 els comptes aprovats per Sánchez destinaven a priori 2.079 milions, 2.222 milions i 2.303 milions d'euros, respectivament, en inversions a Catalunya. Per la seva banda, Rajoy va aprovar comptes cada any des del 2013 fins al 2018 i les xifres es van moure entre els 941 milions i els 1.328 milions. De mitjana, doncs, els comptes aprovats per Sánchez preveien destinar cada any 954 milions més a Catalunya en matèria d'inversions que els de Rajoy, un 76,5% més.

El fet que els governs socialistes pressupostin un 76,5% més d'inversions que els populars, però a l'hora de la veritat només gastin un 21,5% més, fa que les taxes d'execució de Sánchez siguin molt pitjors que les de Rajoy, tot i que en realitat arribin més diners a Catalunya. El pitjor any en execució de Rajoy va ser el 2016, quan va gastar en inversions un 55,3% del previst per a Catalunya, i el millor va ser el 2017 (curiosament, l'any del referèndum), quan en va liquidar un 79,7%. Els governs de Sánchez, per contra, mai han arribat a executar-ne ni el 45%.

Dit d'una altra manera: en milions d'euros, Sánchez pressuposta més i inverteix més a Catalunya que Rajoy. Ara bé, els governs del PP s'acostaven més a complir el que anunciaven per al Principat que no pas els executius del dirigent socialista, que mai han pogut liquidar ni la meitat del que quantificaven inicialment als comptes de l'Estat.

Més inversions els darrers anys

L'increment tant de milions d'euros pressupostats com executats per part dels governs del PSOE pot tenir diverses raons. La primera, segons el PSOE, és l'aposta per corregir la manca històrica d'inversions estatals en territori català. L'últim a fer-ho va ser el ministre de Transports, Óscar Puente, que va reiterar que el 2024 Catalunya va ser "la primera comunitat en inversió executada", superant Madrid, que històricament ha estat la més ben tractada per l'Estat.

Una altra raó és que, en general, els governs de Sánchez han pogut incrementar la partida d'inversions als pressupostos no només a Catalunya, sinó en general, cosa que també ha passat a les administracions autonòmiques i locals. De fet, el juny del 2012, en el moment àlgid de la crisi financera, el govern de Rajoy va demanar el rescat a la Unió Europea només sis mesos després de guanyar les eleccions, cosa que va fer que les autoritats europees intervinguessin les finances de l'Estat durant quasi dos anys.

Les retallades pressupostàries derivades del rescat van afectar totes les partides, però especialment la inversió pública, que encara avui no ha tornat als nivells previs a la crisi. En canvi, quan Sánchez va entrar al govern, el 2018, l'economia espanyola es trobava en creixement i l'austeritat dels anys previs havia passat a un segon pla.