Els 20 milions de dòlars de la vergonya per a Trump
Informa el Wall Street Journal que un mediador proposa una compensació de 20 milions de dòlars per resoldre el conflicte entre Donald Trump i la cadena televisiva CBS. El motiu de la disputa és una entrevista en període electoral a Kamala Harris: el president nord-americà els acusa d’interferència en les eleccions per haver editat la resposta de la candidata demòcrata perquè resultés menys dubitativa en la qüestió del conflicte d’Israel. Des del punt de vista professional, és una baralla absurda: el canal té la prerrogativa de muntar una conversa com cregui oportú per recollir les posicions de l’entrevistat de manera més efectiva. En l’avançament previ a l’emissió, Harris es mostrava dubitativa i això té valor informatiu, però també es pot defensar l’opció de remuntar-ho perquè l’espectador entengui millor quina era la seva posició sobre un assumpte sensible. Se’n diu llibertat de premsa.
20 milions de dòlars de compensació pot semblar una barbaritat, però val la pena recordar que Trump, en la seva permanent fugida endavant, demanava 20.000 milions. I si té totes les de guanyar aquest pols –encara que sigui amb aquest 0,1% de la seva pretensió inicial– és perquè disposa d’un as a la màniga: la CBS es troba en un procés de fusió empresarial que ha d’aprovar la FCC, un organisme de competència presidit per algú fidel a Trump. Disney va haver de pagar 15 milions de dòlars perquè un presentador va dir que el president havia estat considerat culpable de violació quan ho era d’agressió sexual. Desproporcionada o no, la condemna almenys ho era per un error flagrant. Aquí parlem d’una altra cosa: d’extorsió encoberta postrant un organisme regulador als teus peus per doblegar la línia editorial d’un mitjà i humiliar-lo. Parlem de gangsterisme descomplexat.
