La mitologia catalana arriba al 3Cat de la mà de 'Bèsties i flames'

BarcelonaEl basilisc de Mataró, la lloba Llepa-sang de Sant Cugat o l'àguila bicèfala de Tàrrega són només algunes de les bèsties festives del folklore català. Ara el 3Cat s'ha proposat que els espectadors facin una immersió total en la mitologia del país amb l'estrena de la sèrie documental Bèsties i flames, que arriba a la plataforma aquest divendres i que viatja per diferents localitats de Catalunya per conèixer les bèsties de les seves festes populars. Des de la televisió pública defineixen el projecte com "el primer programa sobre mitologia catalana, que, amb equilibri i un enfocament original, barreja folklore, història, humor i bèsties festives".

La nova proposta del servei d'estríming de la televisió pública consta de vuit episodis, de 25 minuts cadascun, en què la mestra de música i comunicadora Neus Rossell visita colles de diables i de bestiari festiu de Catalunya per conèixer-les i endinsar-se en la seva rondalla i en l'univers de la mitologia vinculat a aquell tipus de criatura. De cada una de les troballes de Rossell, el programa en donarà a conèixer el context històric a través de l'historiador i periodista Enric Calpena, responsable del pòdcast En guàrdia. Per la seva banda, Laia Baldevey plasmarà amb il·lustracions la rondalla de la bèstia de cada capítol.

Bèsties i flames és un format creat pel guionista Aniol Florensa, que assegura que el programa neix com a resposta a la seva "necessitat atàvica de traslladar la riquesa de la nostra mitologia a la televisió". "La fantasia en general i el folklore i la mitologia catalana en particular m'apassionen. Les novel·les que escric acostumen a ser thrillers costumistes amb un toc de fantasia, aventures o terror, i intento sempre fascinar amb l'imaginari de les meves històries. Tot aquest afany d'entretenir i, alhora, divulgar sobre tradició i folklore m'ha portat a crear i dirigir aquest format", assenyala Florensa, que ha treballat en programes com APM? o Joc de cartes. El creador del format assegura que hi ha molt desconeixement de la mitologia catalana i que si la població en tingués més no aniria a buscar històries mitològiques a altres cultures com la nord-americana o les nòrdiques.

Florensa remarca que a Bèsties i flames han posat especial interès a mostrar i explicar les bèsties festives més desconegudes, algunes de creació recent. "Hi ha colles que han creat bèsties i han creat rondalles associades a aquestes bèsties. Són aquestes històries les que hem volgut apropar per tal que la rondalla no quedi com una cosa del passat sinó del present i del futur. L'afany de renovar les rondalles és el que manté viva la mitologia", remarca. En aquest sentit, el capítol sis, que està dedicat als dracs, inclou el drac Nomar de l'Hospitalet de Llobregat, creat el 2021 en homenatge a un cap de colla mort per la covid.

El primer capítol del programa se centra en el basilisc de Mataró i es va rodar durant la celebració de les Santes de l'any passat. El basilisc és una criatura mitològica que combina trets de diferents animals i que, segons la llegenda, va néixer després que un gall covés l'ou. La bèstia té cos de gall, pell de gripau i cua de serp i a l'Edat Mitjana es creia que era capaç de petrificar una persona amb la mirada. Altres bèsties que es veuran en aquesta primera temporada són la Tarasca de Barcelona, el gall Abraxas de Palau-solità i Plegamans i la fil·loxera de Sant Sadurní d’Anoia.