Per què no es podia hackejar el conclave?

En el conclave que aquesta setmana ha designat Robert Prevost com a Lleó XIV, tecnologia i tradició han mantingut una curiosa batalla. Mentre els 133 cardenals es reunien al Vaticà per escollir el successor del papa Francesc, un desplegament de mesures de seguretat tecnològica sense precedents ha convertit la Capella Sixtina en un búnquer digital impenetrable.

El Vaticà ha aplicat un sistema d'aïllament tecnològic molt més estricte que el que es va utilitzar fa 12 anys, quan Jorge Mario Bergoglio va ser escollit papa Francesc. En aquell moment, l’accés mòbil a internet encara no estava tan generalitzat. En canvi, ara s’ha considerat necessari impedir-lo explícitament dins del recinte, per tal d’evitar tant influències exteriors en les deliberacions com l’espionatge d’aquestes.

La paradoxa no passa desapercebuda: el mateix lloc on Guglielmo Marconi va instal·lar el 1933 el primer enllaç de microones de la història per a comunicacions de veu (entre Roma i la residència papal d’estiu a Castel Gandolfo, a 18 quilòmetres de distància), ara ha optat per desconnectar-se completament del món exterior.

Desconnexió de les operadores

L'operació d'apagada tecnològica ha consistit en deixar sense cobertura mòbil tot el recinte del Vaticà, i ha recaigut en les operadores italianes de telefonia, ja que l'estat del Vaticà no en té de pròpies. Per aquest motiu, tot i tenir assignat el codi de país +379, el Vaticà no el fa servir, i opta, en canvi, pel +39, el general d'Itàlia. En realitat, l'apagada ha consistit principalment en la desconnexió dels dos únics emplaçaments de telefonia mòbil que hi ha a l'interior del Vaticà: un de TIM i un altre de Vodafone, ja que ni WindTre ni Iliad disposen d'antenes dins del petit estat.

La mesura va entrar en vigor dimecres a les 15 hores, amb l'inici formal del conclave, i va mantenir-se fins al moment de la proclamació del nou pontífex, després de la tradicional fumata blanca.

El repte de la tecnologia mòbil

L’apagada digital a l’interior del recinte s’ha hagut de combinar amb el manteniment, i fins i tot el reforç, de la cobertura a l'exterior, especialment a la plaça de Sant Pere, on aquests dies s'han congregat desenes de milers de fidels. Una complicació afegida ha estat la convivència de diverses tecnologies de telefonia mòbil. Amb les antenes 5G és relativament senzill ajustar amb precisió l'amplada del feix d'emissió per limitar-ne la difusió, però les generacions anteriors no són tan precises. A més, cal tenir present que molts cardenals i els seus seguicis procedeixen de països on encara no s'ha desplegat el 5G i, per tant, utilitzen telèfons amb tecnologies 2G, 3G o 4G.

Inhibidors de freqüència

Els cardenals van ser "convidats" a deixar els dispositius electrònics –telèfons mòbils, tauletes i ordinadors portàtils– a les seves habitacions de la residència de Santa Marta. Segons va confirmar el portaveu del Vaticà, Matteo Bruni, aquests dispositius no serien confiscats, sinó que es confiava en el compromís dels cardenals, que tampoc no serien escorcollats. Tanmateix, davant la possibilitat que algun prelat pogués, voluntàriament o inadvertidament, introduir algun aparell al recinte del conclave, es van instal·lar inhibidors de freqüència a la Capella Sixtina i a Santa Marta.

Aquests dispositius –jammers en anglès– emeten senyals de ràdio en les mateixes freqüències que les antenes de telefonia mòbil, de manera que creen interferències que impedeixen qualsevol comunicació. El seu funcionament es basa en un generador de soroll que produeix senyals aleatoris dins d'un rang de freqüències específic, i bloqueja en la pràctica la comunicació entre els dispositius mòbils i les estacions base.

És força habitual que els cossos de seguretat facin servir inhibidors per evitar la detonació d’explosius activada amb un telèfon mòbil. Personalment, m’he arribat a trobar sense connexió per treballar en un congrés de telecomunicacions (!) mentre l’aleshores príncep Felip de Borbó l’inaugurava. Cal destacar que la venda i l'ús d'aquests inhibidors estan prohibits a la majoria dels estats, excepte per als cossos policials. A Espanya, per exemple, la llei general de telecomunicacions tipifica com a infracció molt greu la seva utilització per part de particulars, amb multes que poden arribar fins als 20 milions d'euros.

Els dos espais principals del conclave també van ser explorats meticulosament a la recerca de micròfons i videocàmeres ocults. A més, es van cobrir les finestres amb làmines opaques per evitar que drons o satèl·lits poguessin captar imatges de l'interior del recinte; aquestes làmines també eren antilàser, per tal de prevenir l’espionatge mitjançant tecnologies avançades d'escolta.

Doble objectiu: aïllament i confidencialitat

Les mesures d'aïllament físic i digital tenen un doble objectiu: d'una banda, impedir que els cardenals rebin missatges o influències externes durant les deliberacions i, de l'altra, evitar que es filtrin detalls dels debats i votacions internes. Amb aquest estricte protocol, el Vaticà confia exclusivament en el tradicional sistema de comunicació mitjançant la fumata: negra quan no s'ha assolit la majoria necessària en una votació, i blanca quan finalment s'ha escollit el nou papa.

Compromís de silenci sota pena d'excomunió

En consonància amb el fet que la baula més feble de qualsevol cadena tecnològica són els humans, el blindatge es complementa amb un estricte compromís de silenci que afecta no només els cardenals electors, sinó també tot el personal implicat: des dels cuiners i els uixers fins als xofers dels autobusos llançadora que traslladen els cardenals els centenars de metres que hi ha entre la residència i el lloc de deliberació.

Tots han hagut de prestar jurament de mantenir secret absolut sobre qualsevol informació relacionada amb el conclave, sota pena d'excomunió en cas d'incompliment. Aquesta mesura, que data de l'època del papa Benet XVI, és particularment estricta i explícita. El jurament inclou el compromís de "no utilitzar cap equip d'àudio o vídeo capaç d'enregistrar qualsevol cosa que tingui lloc durant el període d'elecció dins de la Ciutat del Vaticà".

Ciberseguretat vaticana

Per blindar el procés contra possibles intrusions externes, totes les comunicacions internes del Vaticà també s'han xifrat, mitjançant un servidor instal·lat per la gendarmeria vaticana a la Biblioteca Apostòlica. Aquest és un aspecte especialment delicat, ja que el diari Il Tempo va revelar l'any passat que el 90% dels llocs web vaticans ni tan sols tenien activat el protocol HTTPS de xifratge bàsic.

La preocupació per la ciberseguretat no és infundada. En els últims anys el Vaticà ha patit diversos atacs informàtics, coincidint amb les crítiques del papa Francesc a la guerra d'Ucraïna i la visita de la primera dama d'aquest país, Olena Zelenska, apuntant a la implicació de Rússia. Per a aquest conclave, s'ha sol·licitat fins i tot la col·laboració de l'Agència de Ciberseguretat italiana per garantir una resposta immediata davant qualsevol intent d'intrusió.