El compte enrere per a la compareixença de Pedro Sánchez es va fer llarg per als periodistes que havien d’esperar en directe a la televisió. El president espanyol va comparèixer finalment amb un excés de maquillatge que intentava aparentar un bronzejat que dissimulés el tràngol. A La 1, Jesús Cintora i el seu Malas lenguas remenaven les cireres de l'infoteintment anhelant el moment. Tot i els esforços dels serveis informatius de la cadena per donar-li un marc estrictament professional, un cop finalitzada la roda de premsa de Ferraz no van caldre més de cinc minuts perquè els tertulians de Cintora discutissin amb un to de veu excessivament elevat i neguitós. A Antena 3 no van renunciar a la seva telenovel·la Sueños de libertad i en una pausa de la ficció va aparèixer Sonsoles Ónega per anunciar als espectadors que més tard recuperarien els millors moments de la roda de premsa. Però l’avançament adquiria un to esperpèntic. Després de prometre parlar sobre la compareixença, anunciava un altre tema candent: el fill de "Mari Carmen y sus muñecos" reclama una estàtua per a la seva mare. Després de la sèrie, convocava via telemàtica periodistes com Paco Marhuenda perquè hi fiquessin cullerada. El decorat del plató quedava cobert d’imatges de Pedro Sánchez en blanc i negre o en vermell i negre, confegint un retrat més propi d’una pel·lícula de mafiosos que d’un thriller polític. La periodista, com és habitual en aquest tipus de magazins, orquestrava un ritme en què els col·laboradors havien de llançar opinions encadenades en menys de trenta segons. Després entrevistava Carles Porta per promocionar Tor ara que el true crime s’emetrà a Atresmedia. Comparaven l’escenari dramàtic de la muntanya amb el joc de traïcions polític.
A Cuatro, al Summer TEM, els tertulians eren personatges vinculats a partits polítics: Cristina Cifuentes, expresidenta de la Comunitat de Madrid, i Emilio Delgado, de Més Madrid. Una mirada merenguecèntrica de la realitat. A Telecinco no van renunciar en cap moment a discutir les misèries del Supervivientes. La compareixença de Sánchez va emergir com un bolet poc apetitós que obligava l’audiència a connectar amb una realitat de la qual intenten evadir-se. A La Sexta tallaven abruptament l’emissió de Zapeando per la roda de premsa. Després, els de Más vale tarde recollien l’emissió amb el sarcasme habitual i l’ímpetu amb què comenten l’actualitat.
La política més tensa i decisiva ha quedat emmarcada en l’ansietat ideològica dels tertulians. Cada vegada és més difícil trobar anàlisi periodística profunda, perquè la televisió està segrestada per un model superficial i uns col·laboradors a qui sembla que els vagi alguna cosa personal en tot plegat. Abans es buscaven els analistes que disposaven d’informació. Ara només els que tenen ganes de discutir.
