Amb abundància d’imatges servides des de la càmera de la grua, solcant les alçades de la Capella Sixtina, ara buscant el Déu barbut de Miquel Àngel tocant Adam amb el dit, ara baixant fins als impertèrrits alabarders de la Guàrdia Suïssa formant sobre el marbre lluent amb l’uniforme blau, vermell, carabassa i groc, Vatican Media ha transmès la silenciosa espera fins a dos quart de cinc de la tarda en punt, quan els cardenals, encomanant-se a tots els sants i santes en una hipnòtica lletania d’ora pro nobis, han entrat en processó a la Capella Sixtina. Han invocat la intel·ligència, la veritat i la pau, i han jurat sobre l’Evangeli segons sant Mateu –obert pel diumenge en què es llegeix: “Tot caminant vora el llac de Galilea, veié Simó, l’anomenat Pere, i el seu germà Andreu [...]. Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes”– procedir en consciència a l’elecció d’un nou papa. I després, tothom a fora.
La imatge ha passat al carrer, a la gent que esperava a la plaça de Sant Pere. Un altre cop la tecnologia s’ha aliat amb la tradició, la litúrgia, i el sagrat s’ha vist en primer pla des de casa. Les cadenes de televisió, àvides d’una escaleta amb nusos i desenllaços, estan fascinades de poder transmetre un acte en una llengua que ja no es parla, protagonitzat només per homes (he comptat dues dones, només, sortint de la Capella Sixtina), que trien el cap d’una Església en temps de tants caps tants barrets, i en què la notícia sortirà d’una xemeneia sobre una teulada amb gavines vigilants. Hi ha molt en joc en aquesta tarda d’impecable posada en escena espiritual, carregada de sobreentesos terrenals, ideològics, polítics i econòmics, però Roma ho ha tornat a fer: continueu atents a les vostres pantalles.
