L'OTAN s'alinea amb Trump i exigeix més diners a Espanya

Brussel·les / MadridL'OTAN incrementa la pressió a Espanya i a tots els socis que menys gasten en defensa. Els Estats Units volen deixar d'aportar més del 50% del pressupost de l'Aliança Atlàntica i Donald Trump vol obligar els estats europeus a fer-se càrrec de la seva protecció, sobretot davant de l'amenaça que suposa l'expansionisme rus. Una demanda que, per descomptat, ja s'ha fet seva el secretari general de l'entesa militar, Mark Rutte, que l'ha traslladat aquest dilluns al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i al primer ministre portuguès, Luís Montenegro.

"Cal gastar més", ha insistit el líder de l'OTAN des de Lisboa el mateix dia que s'ha reunit amb els líders d'Espanya i Portugal. I així ho ha reiterat després de la trobada amb Sánchez a la Moncloa on han discutit de la "urgència", en paraules del líder de l'Aliança, a destinar més al pressupost militar. "El compromís d'Espanya és ferm", ha expressat el president espanyol a través d'un comunicat de premsa.

D'aquesta manera, Rutte ja no en té prou que els aliats assoleixin un mínim del 2% del seu producte interior brut (PIB) com fins ara, sinó que li ha agafat el guant al nou inquilí de la Casa Blanca i ara pretén que aquesta taxa s'apugi fins a almenys al 3% tan aviat com es pugui. Tot i això, Trump havia demanat en campanya electoral incrementar aquest percentatge encara més, al voltant del 5%, cosa que no compleix cap aliat europeu de l'Aliança i ara mateix no és una xifra que estigui sobre la taula, segons asseguren fonts diplomàtiques de l'OTAN.

Tanmateix, els dos socis ibèrics es troben a la cua de despesa militar de l'Aliança, especialment Espanya. L'estat espanyol és l'aliat que hi destina un percentatge més baix de tota l'OTAN —només un 1,28%, segons estimacions de l'Aliança— i no té previst arribar al 2% fins al 2029. A més, la Moncloa de moment no té cap voluntat d'accelerar l'increment de la despesa militar i, de fet, Sánchez ha sigut un dels líders europeus que més obertament s'ha mostrat en contra de l'escalada bel·licista de la Unió Europea en contra del règim de Vladímir Putin. En canvi, Portugal ja ha obert la porta a modificar el seu full de ruta d'increment de despesa militar i arribar al 2% abans del que tenia previst, que també era el 2029.

En la mateixa línia, el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha insistit en el Consell d'Afers Estrangers de la UE d'aquest dilluns que l'objectiu espanyol continua sent arribar al 2% del PIB en despesa militar i ha reivindicat Espanya com "un aliat clau" de l'OTAN. Així doncs, ha tret importància a aquesta xifra de despesa, i ha recordat que l'estat espanyol és el vuitè contribuent de l'Aliança Atlàntica en números absoluts i aporta, entre d'altres, 2.700 soldats a missions de l'OTAN i diversos recursos navals i aeris. "El compromís d'Espanya és total i del més alt nivell quan es miren moltes coses", ha subratllat Albares.

Sense pressupostos

El problema que se li afegeix a Pedro Sánchez de cara a incrementar aquesta despesa és que no té uns nous pressupostos de l’Estat —continuen prorrogats els del 2023—, i cada cop es fa més difícil pensar que aquest 2025 en pugui aprovar uns tenint en compte els equilibris parlamentaris que ha de fer amb els socis d’investidura en cadascuna de les votacions. A més, fa poc menys d'un any, l'Autoritat Fiscal (Airef) va detectar que la despesa real en defensa (la que no té en compte els pagaments endarrerits, sinó només la inversió nova per a l'exercici en curs) havia caigut en 2.000 milions d'euros l'any 2023 respecte al 2022 i s'havia situat a l'1% del PIB. A ulls de l'organisme supervisor, això no només afegeix més pressió a Espanya per poder atrapar el compromís amb l'OTAN, sinó també de cara a complir amb els objectius de dèficit i deute.